Al teu costat. Amb els teus nens. / ACCES ESPAI
Logo Web Cangurs de Guàrdia

Coneixent la Noemí Suriol de Lenoarmi

Tant de bo la meva filla encara fos un bebè per poder anar amb ella a Lenoarmi!!

Lenoarmi està oferint un oasi infantil pels nens. Perquè puguin créixer des de la calma i la serenitat. Integrant la part emocional, la cognitiva i la corporal. Perquè es puguin desenvolupar a través del moviment. El moviment, en els dos entorns que ells treballen: l’aigua i el terra (el bilingüisme, del qual parlen molt).

Lenoarmi és l’acrònim de Llei natural en ordre i harmonia. Ells observen als petits i conviden a les mares i els pares a que facin el mateix i que el deixin ser en el seu estat natural.

És important que els pares no el vulguin modelar i que es sorprenguin de tot el que fan. El Factor Sorpresa, ens comenta la Noemí, és molt important. En el moment en el qual ens deixem de sorprendre del que fan els nostres fills, el que estem fent és voler assimilar-los a la “norma” o al que nosaltres volem. I ells defensen que el nen ha de ser el que ell és. I a partir d’aquí, cal canalitzar i ordenar, però mai canviar.

El que es busca és la plenitud en el moviment, per això es defineixen com “antidirigents”, la qual cosa no vol dir moviment lliure. És a dir, s’aprofita el moviment lliure del nen per canalitzar i educar en harmonia. I no s’espera cap resultat, perquè quan s’avaluen resultats desapareix la plenitud i apareix l’estrès.

CUADRADO.001

En comptes d’avaluar cap resultat, ells volen que sigui el mateix moviment del nen el que li digui si hi ha satisfacció corporal o no. Totes les nostres paraules tipus “molt bé, campió” o “uix, no t’acaba de sortir…“ són judicis racionals del nostre món adult, que els petits no comprenen.

Un altre dels punts claus que treballen, és la connexió amb els pares perquè ells connectin amb les necessitats dels nens, a través de l’activitat corporal compartida.

Ofereixen classes de mares i pares amb el fill, des de nadons fins als 3 anys. A partir dels 3 anys, ja es recomana el que anomenen “autonomies”. En alguns casos, allarguen l’activitat compartida de mares i pares amb nens fins als 4 anys, perquè els pares no volen deixar-la, però a partir d’aquesta edat ja sí que insisteixen perquè el nen vagi sol.

Als 2 anys el nostre fill és un “volcà en erupció”, però encara el domina el sistema límbic i és molt important donar eines als pares perquè es puguin comunicar bé amb ells. En aquesta etapa, és un error molt comú que els pares creguin que el nen els manipula i/o els desobeeix i la Noemí ens comenta que no hi ha cap mala intenció en el nen, només cal poder empatitzar amb la seva manera de comunicar-se, per poder establir una relació saludable amb el nostre fill.

Als 4 anys, ve el que ella denomina “l’adolescència del nen”, en el sentit que ja senten que poden amb tot, que no els passarà res,…per això cal deixar que evolucioni ell sol.

S’està molt pendent de l’evolució psico-emocional del nen, amb la consciència que es van repetint els cicles, només que cada cicle que retorna és una mica més sofisticat.

Des de Lenoarmi diuen: nosaltres donem les eines per fer l’edifici. A partir d’aquí, ja és la família la que decideix què fa, com ho fa i quan ho fa.

Passió pel que fa, professionalitat en cada detall,  coneixement profund del món del nen i una ferma aposta per ajudar a mares i pares en la criança són els trets que més destacaria, després de la xerrada amb la Noemí.

Ens quedem amb ganes de més, així que esperem que aquest sigui el començament d’una bonica amistat…

Sobre l'autoria