Al teu costat. Amb els teus nens. / ACCES ESPAI
Logo Web Cangurs de Guàrdia

Fills, parella, família, feina… però d’on traiem el temps? Ens ho explica un pare de Cangurs de Guàrdia.

No cal donar-li massa voltes, parlis amb qui parlis, amics, família, coneguts, companys de treball, sempre acabem comentant la manca de temps que tenim avui en dia.

Sóc una persona a la qual li agrada fer moltes coses i em costa estar-me quiet.
Fins fa set anys, la meva vida es limitava a dues coses: treballar moltes hores i en el meu temps lliure, fer esport al costat de la meva dona.

Que fàcil era tot llavors!

L’abril de 2012 va néixer el nostre primer fill, Marc. Feia 14 anys que estàvem casats, però no va ser fins aleshores quan vam decidir ampliar la família. Imagino que com tots els que han viscut aquesta experiència, ens vam tornar bojos de felicitat.

Com que tinc una certa obsessió per tenir les coses controlades, amb molta antelació, ja teníem tots els estris necessaris per a l’arribada del nadó. I com que la majoria de pares primerencs, vam caure en l’error de comprar un munt de coses que mai vam arribar a fer servir …
Suposo que forma part de l’aprenentatge de l’ofici de pares.

Els dos primers anys van ser una mica més complicats a l’hora d’organitzar-nos. En el nostre cas, no teníem a ningú amb qui poder comptar quan el Marc es posava malalt i això és segurament, el que més maldecaps ens va donar.

Trucades a hores intempestives, centenars de missatges a possibles cangurs que justament al moment en què ho necessitàvem no tenien disponibilitat, nervis, tensió a casa … Una mica caòtic!

A poc a poc vam aprendre a controlar la situació, fins que el 2016 va néixer la Mariona. Un segon fill és molt diferent, no tens tantes manies, pràcticament no compres res, i si a sobre han passat més de 4 anys, t’oblides de moltes coses.

La sensació va ser la de tornar a començar, mateixos moments complicats, mateixes tensions i un afegit … Érem un més!

Les preocupacions del primer multiplicades per dos. Això sí, hi ha alguna cosa que no canvia i és el sentiment d’amor infinit i incondicional que se sent en ser pare.

No hi ha massa secret, al cap de dos anys, tot va començar a estar més controlat i, tot i que la Mariona és molt més “gamberra” que el seu germà, hem après a gestionar-lo.

Gràcies a un company de treball, vam conèixer Cangurs de Guàrdia. La veritat és que ha estat una ajuda increïble i almenys, ara no hem d’estar patint quan algun dels dos petits es posa malalt de sobte.

Al final, hem aconseguit organitzar-nos, som increïblement feliços amb la meravellosa família que hem creat i fins i tot hem tornat a fer esport i tenir temps per a nosaltres. Això ens fa estar bé i és fonamental per transmetre tranquil·litat i felicitat als nostres fills.

Sobre l'autoria