En aquest segon capítol sobre els primers auxilis seguirem amb els tractaments de les ferides i les cicatrius.

Les lesions d’aquest tipus poden fer que una persona quedi convalescent, dificultant el tractament d’altres patiments. Sobretot cicatrius profundes en llocs vitals com a la zona abdominal o toràcica (apendicitis, cesàries, …).

Ferides o úlceres

Les ferides o úlceres han de rentar-se bé, si pot ser, amb aigua destil·lada i eixugades amb gases esterilitzades, sense tocar la ferida i des del centre de la ferida cap a fora.

No aplicarem cap substància sobre la ferida, ja que això passaria al corrent sanguini i d’aquí cap als vasos sanguinis del cervell.

Com a molt, es pot aplicar oli essencial de llimona o eucaliptus, si no cal cobrir-la per protegir-la, al voltant de la ferida per aïllar-la d’una possible infecció.

Després valorarem si la ferida necessita suturació.

Finalment prescriurem el remei homeopàtic:

— si la ferida ha deixat seqüeles en l’estat general (mental o físic), tindrem en compte si ha estat per laceració, bisturí, ganivet o arma punxant, planta verinosa,etc.

— si hi ha hemorràgia, com és la sensació de dolor i com millora o empitjora la lesió.

Mossegada

De la mateixa manera actuarem si la ferida és per mossegada. Netejant la ferida, la protegirem embenant-la amb gases esterilitzades i subministrant el remei corresponent per evitar la posterior infecció i facilitar la reacció curativa del mateix organisme.

Insolació

Un altre patiment que és molt comú en l’estiu són les insolacions. Les conseqüències d’aquestes poden ser cefalees o molèsties en la pell o en la visió i hipersensibilitat en aquestes parts, producte d’un excés d’exposició.

Abans de prescriure el remei corresponent podem banyar-nos amb aigua calenta, el màxim que puguem aguantar (segons la sensibilitat de la persona).

Prescriurem el remei segons la totalitat simptomàtica: desmai, vertigen, cefalea, febre, convulsions, cremades, etc.

Congelació

El contrari farem en una congelació. Cobrirem al subjecte per no perdre calor vital. Friccionarem amb neu les zones congelada i anirem acostant a la persona molt progressivament a la calor si aquest ja no provoca dolor i així evitar la gangrena.

Subministrarem el remei homeopàtic, com sempre, tenint en compte els símptomes generals i particulars i, per tant, la seva individualitat.

Picades d’insectes

A l’apartat de les picades d’insectes que tenen poca gravetat podrem utilitzar alguna substància com a oli d’oliva o vinagre.

Només necessitessin l’ajuda del remei homeopàtic aquelles on la reacció és màxima, provocant desmai, dificultat respiratòria, grans edemes, eritemes, ronxes i reaccions externes en general.

En les picades és molt important conèixer que animal o planta ha estat el causant dels patiments i estudiar molt bé els símptomes mentals, físics i particulars que ha produït.

Picada de meduses

Un tipus de picada que mereix un capítol especial per la seva incidència a l’estiu és el de les meduses.

S’han de rentar únicament amb aigua de mar i MAI amb aigua dolça, prescrivint el remei segons els símptomes que presenta el subjecte.

El tractament de casos aguts demostra que nosaltres no estem per intentar guarir la persona o patiment si no per ajudar al mateix organisme al fet que el trobi per si mateix la curació