Albert Einstein va néixer el 14 de març de 1879. Així que, ben aviat es compliran 140 anys del seu naixement.

Va ser un nen diferent i no sempre en el sentit més positiu de la paraula.

Va néixer a Alemanya, en el si d’una llar jueva i va resultar ser un bebè de cap gran i angulós. Tan gran era, que la seva mare va témer haver donat a llum a una criatura anormal.

Fins als 3 anys no es va decidir a parlar. Era solitari, silenciós i perseverant. Els seus jocs preferits eren muntar construccions i fer treballs manuals. A penes parava esment als altres nens.

De la seva mare, una intèrpret de piano amb talent, va heretar la facilitat per a la música. Amb només cinc anys li va posar a aprendre a tocar el violí. Al principi va ser més una obligació que un plaer, però a partir dels 13 anys es va enamorar de les sonates de Mozart i, des de llavors, la música va ser per a ell una necessitat interior i el violí el seu inseparable company.

Amb set anys va anar a un col·legi de primària catòlic, on era l’únic nen jueu de la classe i un dels pocs del col·legi. Aquest aïllament religiós, unit al seu rebuig als jocs violents i tendència a la solitud, van augmentar la seva sensació de marginació.

Amb gairebé deu anys va ingressar en un institut de secundària. Una època de la seva vida que sempre va recordar amb amargor, per la disciplina paramilitar del col·legi i els seus rígids i repetitius mètodes de formació.

En general, va treure bones notes. Excepcionals en matemàtiques i física i excel·lents en llatí, grec i filosofia. On si ho va passar malament, va ser en gimnàstica, en tenir els peus plans, i en assignatures “memorístiques” com ara la botànica i llengua.

Va ser el professor de grec d’aquest col·legi, el que un dia li va dir en classe: “Mai arribaràs a res”.

Ens espanta, i fins i tot ens entristeix, observar la diferència en els nostres fills, quan la diferència és precisament el que els fa únics, especials i interessants.

Clar que cal fer un sobreesforç per a gestionar-la i canalitzar-la de la millor manera possible, però no cal negar-la ni amagar-la. Qui sap si no tenim a un petit Einstein a les nostres mans…? ;-))