Dimarts passat vam assistir a una MàsterClass sobre Neuroeducació impartida per Anna Forés.

Us comentem pinzellades del que ens va semblar més interessant d’aquesta.

La neurodidàctica estudia com aprèn el cervell i està transformant l’educació. Gràcies a les màquines de neuroimatge es pot veure l’activitat cerebral mentre es fan tasques i així detectar quins són els mètodes d’aprenentatge més eficaços. Aquesta revolució comporta un perill: la mala interpretació per part dels educadors d’algunes troballes científiques.

Aquestes males interpretacions es coneixen com a neuromites i el problema és que alguns centres educatius estan basant les seves noves pedagogies en aquestes falses creences.

En 2015 Anna Forés i un grup de metges, genetistes, psicòlegs i pedagogs, van decidir investigar els 12 neuromites més estesos entre la comunitat educativa, desmuntar-los amb recerques neurocientífiques i reunir-los en el llibre: “Neuromitos en educación”

Ella creu que les ganes dels centres per canviar la forma d’ensenyament els porta a implantar mètodes que no estan provats. L’educació necessita aire fresc perquè les pedagogies dels últims cinquanta anys ja no funcionen, però cal fer-ho amb rigor i cura.

En la conferència ens va comentar els 3 següents Neuromites Falsos:

1. L’enfocament de les intel·ligències múltiples

Howard Gardner, psicòleg i professor de la Universitat d’Harvard, va revolucionar el món de l’educació amb la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Va proposar que existeixen vuit tipus d’intel·ligències (lingüística, logicomatemàtica, cinètic-corporal, musical, espacial, naturalista, interpersonal i intrapersonal), independents entre si, i que cada persona destaca en el maneig d’una o de vàries.

Estudis recents demostren que l’ensenyament basat en aquest estil d’aprenentatge no és més beneficiós per als seus alumnes que les que no estan basades en ell.

2. Utilitzem només el 10% del nostre cervell

El cervell és un òrgan complex que representa un percentatge mínim del pes total del cos humà (entorn del 2%), però consumeix aproximadament un 20% de l’energia disponible. Les modernes tècniques de visualització cerebral han demostrat que l’activitat cerebral és del 100%.

3. Predominança de l’hemisferi esquerre sobre l’hemisferi dret o viceversa.

La imatgeria cerebral demostra que usem tots dos hemisferis de forma integrada. El cervell és únic i existeix una transferència d’informació entre els dos hemisferis a través de les fibres nervioses que constitueixen el cos callós.

De tot el que va explicar, a mi va deixar amb la sensació que triar la millor opció escolar per als teus fills es converteix en una decisió que, com a mínim, requereix temps.

És sabut que vivim en un entorn VUCA, caracteritzat per:

• Volatiliy (Volatilitat)
• Uncertainty Incertesa)
• Complexity (Complexitat)
• Ambiguit (Ambigüitat)

Que és tot el contrari de l’entorn del qual venim. I en aquest entorn es converteix en un objectiu prioritari educar als nostres fills per a adaptar-se a ell.

Des del meu punt de vista, a tota la comunitat educativa, en la qual, sens dubte, incloc a Mares i Pares, se’ns presenta un repte difícil i, com a tal, interessant.